Creus que aquest any continuaràs essent el “Rei”?

• Naturalment que sí.
• Però l’any passat vas tenir un rival molt fort!
• Sols va ser un cop de sort; jo sóc el millor.

En Pere era un noi d’un dels pobles on s’organitzava cada any una important carrera de bicicletes a nivell comarcal i en la qual, el guanyador rebia el títol de “Rei de la bicicleta”.

Aquest noi havia guanyat el premi durant quatre anys consecutius, i això l’havia fet orgullós, fins arribar a creure que era el millor per sempre.

S’apropava ja el gran dia, i els nois anaven a entrenar-se al lloc on uns dies després, lluitarien pel títol.

En Miquel, aquell xaval d’un altre poble que l’any passat li va donar tants problemes al Pere, la primera setmana d’entrenaments en el lloc establert, no hi havia anat dient que estava malalt; i ja aquesta setmana, es defenia, però no treia els resultats que s’esperava d’ell.

• Aquest any, ja no em donarà problemes; el Miquel ha perdut les poques forces que li quedaven l’any passat.
• De totes maneres, no te’n refiïs, perquè pot donar-te una sorpresa.
• S’ha de ser optimista. No veieu que quan va amb bicicleta, sembla que vagi amb barca?

Els dies anaven passant i va arribar l’últim entrenament; en acabar, varen seure una estona a descansar a l’herba.

• Hola Miquel.
• Hola Pere, què hi ha de nou?
• Ja saps que som els dos que tenim més possibilitats de cara a guanyar la carrera demà?
• És possible, però aquests dies em sento cansat.

Aquestes paraules varen alegrar molt a en Pere, encara que ho va dissimular bé.

• Anima’t home, jo també n’estic de cansat degut als entrenaments d’aquestes últimes setmanes. Demà tot s’haurà acabat.

I per dintre d’ell pensava:

• (Aquest any si que faràs el ridícul“nano”).

I després tornà a parlar amb en Miquel.

• Aquesta bicicleta teva ha de tenir molts anys, no?
• Sí, però els meus pares no tenen diners per a comprar-me’n una altra. Si l’any passat, n’hagués tingut una de nova, potser t’hauria guanyat.
• No diguis bestieses xaval!

La cara d’en Pere s’havia tornat agre per aquelles paraules tan orgulloses del seu company. Cabrejat d’aquella manera, es va aixecar.

No em vas guanyar l’any passat ni em guanyaràs mai, d’acord?

El Martinet, un amic d’en Miquel que estava prop d’ell, no va poder callar per més temps.

• Ets un cregut i un ruc; et mereixes que et donem una lliçó, i ho farem. En Miquel està millor preparat que tu, i ...
• Martinet!, para ja que no val la pena.
• Sí, millor preparat que tu, i té una ...
• Martinet!!, prou!.
• Què és el que té, una bicicleta de quatre rodes?

En Martinet va adonar-se que ho podia haver espatllat tot.

• Té una grip que no s’aguanta, però demà estarà com a nou i et guanyarà, paraula de Martinet.

Al cap d’uns moments, varen anar tots cap a casa per esperar l’endemà.

• Ets ruc o què, Martinet?, una mica més i em fas malbé mesos sencers de treball.
• És veritat, ho sento molt. Estàs bé?
• Estic nerviós, he de guanyar, el poble confia en mi. A més, si no guanyés, em prendrien la bicicleta nova i el meu pare hauria de pagar lloguer per haver-la utilitzada.
• Has de guanyar Miquel, cal donar-li una lliçó a en Pere.

Estava ja a punt de començar la carrera, tots estaven col.locats a la ratlla de sortida, i a l’últim moment va arribar en Miquel amb una bicicleta de les més modernes que havien sortit al mercat. En Pere es va espantar una mica, però es va animar de seguida.

• Total, per molta bicicleta que porti, aquest any no ha pogut entrenar-se tots els dies, i no podrà fer res.

Va començar la carrera. En Pere va agafar la davantera i el Miquel el seguia a una distància des de la qual, podia vigilar cada un dels seus moviments. De vegades perdia terreny respecta d’ell, per a fer-li creure que ja no podia més; i veritablement ho aconseguia. En Pere ja es donava per guanyador altra vegada.

• Després d’aquesta corba, ja es veurà la meta.

Però en Miquel ho tenia tot ben calculat, havia anat més o menys tranquil durant tota la carrera, precisament per a donar tot el que podia a la recta final, i quan en Pere, es va perdre darrera la corba, el Miquel va agafar correguda i no li va costar pas gaire passar-li al davant; el Pere no es podia creure el que els seus ulls veien. Els altres companys s’havien quedat bastant endarrere, i en aquella recta final, sols es veien dues bicicletes que lluitaven per a aconseguir el títol.

Per molt que en Pere intentés anar més de pressa, el Miquel ja li portava massa avantatge, i va arribar a la meta abans que ningú.

• Me l’has jugat força bé, trampós!
• De trampós res, cada un de nosaltres fem el que podem. Has d’entendre que l’any passat estava millor preparatque tu, i amb una màquina que hagués estat sols com la teva, t’hauria guanyat. Estàs massa cec dins del teu orgull.

En Pere, va anar pansit cap a casa seva.

• Qui ha fet el ridícul, he estat jo.

Aquell que havia estat el “Rei de la bicicleta” durant quatre anys, no entenia per molt que pensés, d’on en Miquel havia tret aquelles forces finals que l’havien portat a la victòria; i era ben fàcil, almenys per qui coneixia la veritat, i si en Pere no hagués estat tant orgullós, potser se n’hauria adonat quan al Martinet se li varen escapar algunes paraules de la boca.

La veritat és que era ben fàcil; tot estava planejat des de feia ja temps. En Miquel s’havia adonat que necessitava una bicicleta nova per a poder guanyar a en Pere, i com que el seu pare no li podia comprar, va fer un tracte amb el batlle de la seva vila, al qual demanava que li comprés la bicicleta, i ell faria que el poble guanyés la cursa, però el gran risc era que si no guanyava, no tan sols havia de tornar la bicicleta, sinó que havia de pagar el lloguer d’haver-la tingut, i a més, no hauria quedat massa bé davant de la gent de la seva vila.

Els dies que no va anar a entrenar al lloc on ho havia de fer, en realitat no estava malalt, només era que entrenava amb la bicicleta nova en un lloc on no el pogués veure ningú. La malaltia sols era, perquè els altres creguessin que estava en baixa forma.

Finalment, tot havia sortit bé, i en Miquel era feliç, no tan sols per haver aconseguit el títol de “Rei de la bicicleta”, sinó perquè havia aconseguit també dues coses més: una bicicleta nova, i treure l’orgull d’en Pere, que era una molèstia per a tothom.