En un lloc apartat d’una platja solitària, llençats a la sorra de qualsevol manera, hi havia un nen i una nena, descabellats i molls. De tant en tant, les ones els mullaven altre cop. Semblava que estesin adormits i de vegades es bellugaven una mica.

• Ei!, què hi fem aquí?

El crit del brivall va despertar la nena que dormia al costat. El noi va continuar parlant.

• Ja recordo, la barca se’ns va tombar.

La nena estava espantada i li començaven a venir ganes de plorar.

• Hem d’organitzar-nos. El primer que hem de fer és eixugar-nos la roba aprofitant que encara fa sol, i mentre se’ns eixuga, hauríem de veure si trobem les restes de la barca.

El brivall es va començar a despullar i la nena se’l mirava.

• Fes via, treu-te la roba i posa-la al sol, que hem de donar un vol abans que es faci de nit.
• Em fa vergonya.
• Vaja!, però si ets una criatura.

Ara sí que la nena va plorar de debò.

• Perdona, no volia dir això, procuraré mirar-te el menys possible.

Els dos brivalls varen deixar les seves robes a la platja, i marxaren per la vora de l’aigua cap a les roques que es veien més enllà.

• Estic cansada, no podríem seure una estona?
• No, fes un esforç; és tard i necessitem arribar altra vegada a la platja.

Els nois varen recórrer tot el terreny que varen poder, i no trobaren ni la barca, ni tan sols alguna cosa per a menjar aquella nit. Després, varen caure de nou en aquella platja solitària on s’havien despertat hores abans.

• Bé, avui ja no podem fer res més, i demà a primera hora, aniré en direcció terra endins per veure si hi ha alguna cosa que es pugui menjar; és fantàstic, potser estem en una illa deserta com passava en els contes dels vells mariners.
• No em fa cap gràcia la situació, ja ens va dir el teu pare que no anéssim lluny.
• Si va ésser l’aigua la que ens va prendre!

A l’endemà, el noi va pujar per un camí mal fet que hi havia a la platja, i es va endinsar en un bosc de pins; no hi havia res per a menjar.

• Almenys pogués pescar alguna cosa, però no disposo de ferramentes adequades per a fer-ho.

Va passar-se més de mig matí fora, i finalment va trobar uns dàtils i tornà a la platja. La seva amiga havia aprofitat per a banyar-se, i quan el va veure, va sortir de l’aigua.

• T’he portat això, no és massa cosa, però no he pogut trobar res més.
• Gràcies.

La nena va menjar golosa, i després es va estirar a la sorra.

• I ara què farem?
• No ens hem de desesperar, sabem que l’aliment és escàs, però ja en sabré buscar més. En un llibre que vaig llegir d’un home que va patir un accident de vaixell i es va refugià en una illa deserta, una de les maneres que tenia, perquè el veiés altra gent que passés pels voltants, era fer foc, i el fum produït es veia des de ben lluny.
• Però no tenim llumins.
• L’encendrem com feien els homes primitius, fregant dues pedres; però abans, hem de recollir llenya; anem-hi.

Varen treballar unes quantes hores, i a la fi, en tenien una pila de molt gran preparada. Era ja mitja tarda, i el sol encara escalfava bastant. El brivall va començar a fregar les pedres, però el foc no s’encenia. La noia, més tard, ja cansada de tot allò, va arreplegar un tros de vidre d’una botella trencada, i el va posar al sol; al cap d’uns moments, el foc ja estava encès. El xaval, hi va posar llenya verda perquè fes més fum, i després varen anar a banyar-se, ja que feia molta calor i havien treballat molt durant tot el dia.

• Aquest tros de vidre trencat, vol dir que aquí hi ha estat algú.
• A la millor fa ja molts anys.
• Possiblement, no té més importància.
• Tinc ganes de veure els meus pares.
• No et preocupis, això del foc mai falla; el primer vaixell que passi per aquí, el veurà i ens recollirà. A més, a hores d’ara, els nostres pares ens estaran buscant.
• Això en el cas que no morissin en el naufragi.
• Au va!, no siguis bleda. Crec recordar que els nostres pares eren a la platja quan nosaltres vàrem agafar la barca i l’aigua ens va portar cap aquesta illa, per tant, els nostres pares no varen patir cap naufragi.
• Jo no recordo res, estic confusa; i si tu tampoc ho recordessis?

Mentre estaven parlant i raonant sobre l’accident que havien patit, varen sentir uns sorolls molt semblants a les sirenes dels bombers, que venien per la part del nord, per darrera de la muntanya; part que encara no havien explorat.

• Quin terrabastall!, això no sembla pas que sigui una illa deserta.
• Es varen aixecar i varen anar cap al bosc per la part d’on venia el soroll.
• Ei xiquets!, què hi feu aquí?

La veu sortia d’un home vestit d’uniforme que semblava un bomber i que corria davant de dos o tres homes més en direcció al foc que havien encès els brivalls unes hores abans.

• Vàrem naufragar en aquesta illa i volem tornar a casa.
• Voler tornar a casa està molt bé, però això no és una illa. Quina imaginació té la xicalla d’avui en dia. Au va!, digueu-me on viviu, i després d’apagar el foc, us portaré a casa.

Carai, quina planxa, resulta que era un bomber de veritat, i havia vingut a apagar el foc que ells mateixos varen provocar.

Un dels altres bombers va apropar-se.

• Senyor, el foc ja està controlat, en cinc minuts l’haurem apagat; el més estrany és que ha estat provocat, algú ha portat munts de llenya per a fer-lo.
• Heu vist vosaltres alguna cosa, brivalls?
• No, no hem vist res – varen mentir.

L’home bomber els va portar a casa com els ho havia dit. Els nens eren veïns i vivien en un carrer força conegut, que aquell oficial no va tenir problemes per a trobar.

• Encara bo, havíem avisat la policia i estàvem ja espantats.
• Què va passar?
• Érem tranquil.lament a la platja, quan els dos brivalls varen pujar a la barca de plàstic, jo els vaig dir que no anessin gaire lluny, però no em varen fer cas, i després d'una estona, quan vaig tornar a aixecar la vista, ja no els vaig veure per enlloc. Els vàrem buscar per tot arreu, però no els veiérem pas. Vàrem avisar a la policia, però com que ja era de nit, ens varen dir que no podien fer res fins al dia següent. Aquest matí hem anat altra vegada ala pol.licia per què els cerquessin en una zona ben àmplia, i cap a migdia, varen localitzar la barca, però no van veure els nois ni per casualitat.

• Ja ha passat tot; podeu estar tranquils.
• Que bé, ja som a casa, al menys el foc ens ha servit d’alguna cosa.
• Què dius xaval?
• No res, no res, parlava sol.