Hi havia una vegada, fa molt de temps, un lleó que sempre es creia que era el millor del mon. Un dia es va trobar amb una puça que tot i que era feble i esquifida, sempre feia tot el possible per ajudar a tots els qui ho necessitaven. El lleó sorprès, va anar a preguntar-li a la puça per què sempre intentava ajudar als demés, i la puça li va contestar:

-Perquè si hi ha algú que necessita ajuda, sempre se l’ha d’intentar ajudar.

El lleó va tornar cap a casa seva i va intentar oblidar el que havia passat, però no es podia treure aquella puça del cap. El lleó no suportava que ningú ajudés a ningú. Llavors va decidir que es menjaria la puça perquè no pogués ajudar a ningú més. Va sortir al carrer a buscar la puça, però per molt que buscava no la trobava. Llavors va decidir buscar algú que necessités ajuda per veure si la puça arribava, però tampoc no va trobar ningú; llavors va decidir tornar cap a casa i intentar oblidar-se de la puça. Quan li faltava poc per arribar, es va trobar amb un gat que tenia una pota trencada. Quan va passar a prop del gat, el gat li va demanar ajuda, i ell va pensar que si s’amagava, probablement en pocs minuts apareixeria la puça. Es va amagar darrera d’un arbre i va esperar. El gat li va tornar a demanar ajuda, però el lleó el va ignorar. Al cap de mitja hora va arribar la puça i va ajudar al gat a arribar a un veterinari. El lleó s’havia adormit i quan es va despertar, el gat ja no hi era. Es va enfadar molt per haver-se adormit i no haver pogut atrapar la puça i va decidir tornar-se’n a casa.

Uns quants dies després, mentre caminava pel carrer, es va trobar amb la puça, va començar a córrer cap a la ella, però la puça, de seguida es va adonar de que el lleó la volia atacar i va començar a córrer per escapar del lleó.

Quan el lleó ja quasi l’havia atrapat, la puça va veure un forat molt petit en un arbre i s’hi va amagar dins. Com que el lleó era molt gros, no cabia al forat i va decidir esperar a que la puça sortís, però al cap de dues hores d’esperar li va començar a entrar son i es va quedar adormit, però la puça no va sortir del forat, quan es va despertar, el lleó, va decidir tornar-se’n a casa i buscar-la un altre dia i quan el lleó se n’estava anant, la puça va sortir del forat i va anar en la direcció contrària a la que anava el lleó, però el lleó es va girar un moment i la va veure. La puça se’n va adonar i va començar a córrer. Al cap de poca estona, van arribar a un precipici. Sota del precipici i havia un riu amb una corrent molt forta i el lleó va decidir llençar la puça a l’aigua perquè s’ofegués.

Es va anar apropant a la puça per llançar-la, però en aquell moment passava el gat al qual la puça havia ajudat i de seguida que va veure que el lleó volia tirar la puça pel precipici, va saltar cap al lleó i li va donar un cop a l’esquena. El lleó va caure a l’aigua i se’l va emportar la corrent. Al cap d’una estona va aconseguir sortir de l’aigua i se’n va tornar cap a casa seva.

Al cap d’unes setmanes, el lleó va sortir a caminar pel carrer, i al cap d’una estona va passar, sense adonar-se’n, pel mateix precipici per on el gat l’havia fet caure. Llavors va arribar un altre lleó molt més gran que ell i es va asseure al mig del camí per on volia passar l’altre lleó que, com que tenia tant mal caràcter, va apartar a l’altre lleó d’un cop per poder passar. Llavors, el lleó més gran, enfadat, va decidir llençar l’altre lleó a l’aigua. En aquell moment va passar el gat i el lleó li va demanar ajuda, però com que el lleó no l’havia ajudat, quan ell ho necessitava, el gat el va ignorar i va passar de llarg. Llavors, el lleó més gran, li va donar una empenta a l’altre lleó que va caure a l’aigua. Aquesta vegada també va aconseguir sortir de l’aigua, però amb la caiguda s’havia trencat una pota; li feia tant de mal que no podia ni caminar. Llavors va arribar la puça i va veure el lleó mal ferit; de seguida va anar a buscar al veterinari. Al cap d’uns minuts va arribar una ambulància per portar al lleó cap al veterinari. Al cap de tres mesos, al lleó se li va curar la pota i per tornar a acostumar-se a caminar amb aquella pota, va sortir al carrer a caminar una mica. Quan portava uns vint minuts caminant es va trobar amb un esquirol que s’havia trencat una pota. Es va quedar una estona pensant què fer, i al final va decidir que l’havia d’ajudar. Va agafar-lo i se’l va posar a l’esquena, va anar tant de pressa com va poder cap al veterinari i quan va arribar, li va explicar al veterinari el que li havia passat a l’esquirol i se’n va anar.

A partir d’aquell dia, sempre va ajudar a tothom qui ho necessitava. No va tornar a veure la puça mai més però la va recordar tota la seva vida, perquè gràcies a ella, havia aprés que és molt important ser bona persona i ajudar als demés. També havia après que si ajudes a tothom, tothom t’ajudarà a tu i es va adonar de que ajudant als demés, era molt més feliç que abans.