6 -Misteri per tornar a casa

Aquelles imatges borroses, que la bola màgica va mostrar a les tres criatures embadocades, no els van servir quasi bé, per a res. La pitonissa, els deia, als brivalls, que veia unes cares, primer, d’un home i una dona, i més tard, d’un altre home, i que eren els pares del Josep Maria i el David, els primers, i el pare de la Marta, l’últim.

Aquelles cares borroses que els semblava veure, dintre la bola de vidre, no s’assemblaven, ni de bon tros, als seus pares; de vegades, no semblaven ni tan sols, cares de persones; però la senyora Yerma, els va explicar, que era difícil per qualsevol persona que no fos endevinadora, de reconèixer els personatges, ja que es veien molt borrosos.

• No es pot veure millor? – va protestar el David.
• Calla, no facis enfadar la Yerma – li digué el seu germà.

La pitonissa Yerma, va explicar als brivalls, què veia ella dintre la bola màgica, amb els seus dots d’endevinadora:

• Aquest és el vostre pare – es dirigí als dos germans – i ara surt la vostra mare; no els va passar res, estan bé, encara que es nota que estan una mica nerviosos, perquè volen trobar als seus fills...Aquest és el pare de la Marta, està bé, però està preocupat, perquè no troba la seva filla.
• On són? – Preguntà ràpidament el David.
• Es veu més borrós, del que és habitual... no puc determinar el lloc per on es belluguen.
• Vaja una endevinadoraque està feta – protestà el David.
• No posis la pota, David – el va renyar el Josep Maria.

La Marta, estava callada, mirant fixament la bola, per intentar descobrir alguna cosa.

• Encara que no vegi bé, on són els vostres pares, la poca definició de la imatge, em diu que són relativament lluny de nosaltres.

Els nois, com a mínim, gràcies a la bola màgica de la pitonissa, sabien que els seus pares estaven bé, que no els havia passat res, i que estaven preocupats per ells; això ja era important. Van deduir també, que possiblement els estarien buscant per algun lloc, encara que tenien la lleugera sospita, que els buscaven lluny d’allí, i que, per tant, tardarien en trobar-los.

• Bé, senyora Yerma, ens ajudarà a reunir-nos amb els nostres pares?, ens ajudarà a tornar a casa?
• Ja en parlarem.

Ara, intervingué el Josep Maria, amb veu d’enfadat.

• Com que ja en parlarem!, no ens ha dit, vostè mateixa, que les pitonisses, es diferenciaven de les bruixes, perquè acostumaven a ajudar a la gent?
• Sí, i vull ajudar-vos, però el problema és que m’heu confús amb una bruixa, i això és una humiliació tant gran per a mi, que no em permet ajudar-vos.
• Carai!, és molt sensible, vostè; ja li hem explicat que ha estat un veritable error; un personatge ens va parlar de la casa d’una bruixa bona, que ens ajudaria; tothom es pot equivocar de paraula.

La pitonissa, estava pensativa, meditant aquelles paraules, quan la Marta, va esclatar en plors.

• Buaaaa... buaaaa... buaaaaaaa...jo vull anar a veure el meu pare.

A la pitonissa Yerma, en veure la nena d’aquella manera, se li va entendrir el cor, i va donar una sol.lució als tres brivalls.

• Bé, us portaré amb els vostres pares, si resoleu un enigma.
• D’acord – va dir el Josep Maria.
• Però les condicions per a fer-ho, les posaré jo – va advertir la Yerma.
• No ens espanta; què hem de fer? – va confirmar el David.
• És una trampa per no ajudar-nos – Va anunciar la Marta.
• No és una trampa; ho accepteu, o bé, us quedeu aquí per sempre.
• D’acord, no ens queda cap més alternativa, digueu de què es tracta – digué el Josep Maria.

Els tres brivalls, varen parar l’orella, i escoltaren el que la senyora Yerma, els havia de dir.

• Aquesta matinada, abans que surti el sol, i sense sortir d’aquesta cambra, haureu d’endevinar el nom del lloc on sou.
• Això és impossible; cap personatge dels que hem trobat, ens ha sabut dir on érem – va protestar el David.
• Precisament, seran aquests personatges que heu anat trobant, en el vostre recorregut, els que us diran on sou.
• Però si no podem sortir d’aquesta cambra, no els tornarem a veure.
• No us farà cap falta, tornar-los a veure. El nom del lloc on esteu, el formareu, amb les inicials dels personatges que heu anat trobant, al llarg de la vostra aventura.
• Això és fàcil. – va comentar el David amb alegria.
• Me’n alegro, però no teniu massa temps, ja que no tardarà a sortir el sol, i a més, només em podreu dir dos noms, si us equivoqueu, ja no tindreu una altra oportunitat.
• Una última norma, per a fer-ho, és que només em podreu fer dues preguntes, a la tercera ja no us podré contestar; en direm l’enigma de les dues per dues: dues preguntes, dues respostes.
• I si no aconseguim resoldre l’enigma? – va preguntar el Josep Maria.
• Llavors, haureu de buscar els vostres pares, pel vostre compte.
• No ho aconseguirem, buaaa... buaaa...
• Tranquil.la, Marta, Hem d’intentar-ho; entre tots tres, és possible que ho aconseguim.
• Comencem, doncs a planejar les coses – va proposar el David.

Els brivalls, es van asseure al voltant de la taula, i restaren callats una estona. Els tres, pensaven en els personatges que havien trobat, i en la forma que els resultaria més fàcil, posar les lletres, per després, poder llegir el nom del lloc. Varen agafar un llapis i un paper.

• A veure, vàrem trobar al Dumbo, per tant, ja tenim la lletra D, més tard, ens va sortir per darrera d’aquelles parets d’herba, la reina de cors, per tant, això podria representar la lletra R, o bé la lletra C; si ajuntem la D, amb la R o amb la C, no sona de cap manera.
• DR, DC – va pronunciar el David amb sorna – no anem gens bé.

El Josep Maria, es va quedar pensatiu una estona.

• Mireu, el que podem fer, és pensar en tots, i cada un dels personatges que hem trobat, i escriure les seves inicials en una espècie de caselles; una vegada les tinguem totes, serà més fàcil ordenar-les.
• Bona idea; per començar, ja tenim la D i la R o la C. Escriu, Josep Maria – va manar el David.

El germà gran, fa fer unes caselles al paper, i després hi va posar les lletres que fins ara, els havien sortit.

• Quins personatges més, vàrem trobar? – preguntà el Josep Maria.
• Aquell barquer que ens va treure del llac, quan ens escapàvem de la reina de cors – va recordar la Marta.
• I també aquell horrible drac, que quasi ens va cremar, al soterrani del castell abandonat – va dir el David.
• I aquell home vell que es deia Indiana, com l’Indiana Jones – puntualitzà el Josep Maria.
• I també el barquer pirata Nick – va aportar elDavid.
• Espereu, que apunto les inicials, que quasi no tinc temps.

El Josep Maria, va acabar de posar les lletres noves a les caselles.

• Hem trobat sis personatges, però sembla que no són suficients, haurem d’ampliar les caselles, per a poder posar-hi més lletres.
• Ens falta el capità Hook – va dir el David.
• I aquell fantasma que ens va espantar, la primera vegada que volíem entrar en aquesta casa – digué la Marta.

• Bé, fem una valoració de les lletres que hem trobat:

la D, de Dumbo.

la R, de la reina de cors, encara que podria ser la C.

la B, del barquer Òscar, encara que podria ser la O.

la D, del drac del castell.

la I, de l’Indiana.

la N, del Nick, encara que podria ser la P de pirata, o la B de barquer.

la H, del capità Hook, encara que podria ser la C.

i la F, del fantasma.

• Si combinem aquestes lletres, no arribem a cap lloc.
• Hem de saber, si l’ordre en el que vàrem trobar els personatges, és important o no, si no sabem això, no podem continuar pel bon camí – va proposar el David.
• És cert, haurem de preguntar a la Yerma, si el primer personatge que vam trobar, correspon a la primera lletra, i si l’últim personatge que vam trobar, correspon a l'última lletra; així ens podríem situar millor – va afirmar la Marta.
• D’acord, no tenim cap més opció, hem de gastar la primera pregunta.

El Josep Maria, com que era el més gran, es va dirigir a la pitonissa, i li va fer la pregunta.

• Efectivament, l’ordre de trobada dels personatges, és l’ordre en el que heu de posar les inicials, perquè us donin el nom del lloc on esteu.
• Moltes gràcies, senyora Yerma; això canvia les coses. A veure, fem unes caselles noves, i ordenem els personatges.

primer en Dumbo.

després la reina de cors.

després el barquer Òscar.

Anem bé, oi?

• No, recorda que després del Dumbo, vàrem anar a la casa de la pitonissa, i va sortir el fantasma – va recordar la Marta.
• Carai, és veritat, quina memòria. Som-hi, modifiquem les lletres:

la D, de Dumbo.

la F, del fantasma.

la R, de la reina de cors, encara que podria ser la C.

la B, del barquer Òscar, encara que podria ser la O.

la D, del drac del castell.

la I, de l’Indiana.

la H, del capità Hook, encara que podria ser la C.

i la N, del Nick, encara que podria ser la P de pirata, o la B de barquer.

Ara sí que ens ha quedat amb ordre.

• Les tres primeres lletres, són consonants, per tant, és impossible que ens diguin alguna cosa. – Digué el David.
• Llavors, no hi ha solució – afirmà el Josep Maria.
• Queda poc temps perquè surti el sol, ens hem d’espavilar.
• El Dumbo, és un elefant, per tant, podríem utilitzar la lletra E – va proposar la Marta.
• D’aquesta manera, ens quedariaE, F, R, O – va deduir el David.
• Si poguéssim canviar la F, per una U, tindríem EURO – va fer notar el Josep Maria.
• Ho podem fer, el fantasma es deia Uh. – va puntualitzar la Marta.
• Ja comencen a quadrar les coses.

• Ja ho tenim, EURO, la moneda no pot ser, perquè no és un país, per tant, es tracta d’Europa – va dir ràpidament el David.
• És possible, però Europa, és un espai de terreny molt gran, és un continent; potser és un nom massa general, per ser el nom que busquem – va dir el Josep Maria.
• Hem d’arriscar-nos, no hi perdrem res – va proposar el David.
• Sí, que perdem alguna cosa; perdem una resposta – va dir el Josep Maria.

Els brivalls, no sabien si dir-ho a la Yerma, o no; i poc després, el David, es va dirigir a ella:

• Senyora Yerma, la paraula és Europa.
• No, no és Europa, és un lloc dintre d’Europa, però Europa és massa general; es tracta d’un lloc més concret, a més, de quin personatge heu tret la A?

El David, va tornar pansit a la taula, amb els seus companys. De l’enigma de les dues per dues, ja només en quedava, l’una per una.

• Ens hem tornat a encallar.
• Hauríem de saber, quantes lletres té el nom que busquem, d’aquesta manera, podríem fer una combinació amb totes les lletres; ara, no sabem si n’hem de combinar quatre, o sis, o set – va dir la Marta.
• És veritat – va comentar el David.
• No sé... és l’última pregunta que podem fer, i no sabem si en caldrà fer una altra, més important – va dubtar el Josep Maria.
• Josep Maria, d’aquesta manera, no anirem enlloc – digué el David.
• Està bé, d’acord, vaig a preguntar-li a la Yerma.

El noi, es dirigí cap a la pitonissa, i després de formular la que seria l’última pregunta, la Yerma va contestar-li:

• El nom que busqueu, té deu lletres, i recordeu que només el podreu formar, amb els personatges que heu conegut, per estricte ordre de trobada. No podeu tardar ja massa, el sol està a punt de sortir.

El brivall, va tornar a la taula, i inspeccionant les caselles, va veure que només havien trobat vuit personatges.

• Ens falten personatges, repassem l’ordre:

l’elefant Dumbo, que ens dóna la E.

el fantasma Uh, que ens dóna la U.

la reina de cors, que ens dóna la R.

Òscar el barquer, que ens dóna la O.

després, tenim el drac del castell, que ens dóna la D.

més tard vam trobar a l’Indiana, que ens dóna la I.

Després van aparèixer els pirates, primer el capità Hook, i després el Nick, que ens poden donar la H o la C, i la N, respectivament; i més tard, anem directament a aquesta casa, la casa de la pitonissa.

• Això no és cap paraula – va tallar la Marta.
• Un moment, recordeu que quan ens vam escapar dels pirates, abans de vindre a la casa de la Yerma, vàrem tornar a trobar a l’elefant Dumbo; podria ser que l’haguéssim de posar a les caselles, les dues vegades que el vàrem trobar – digué el David.
• Així doncs, després de la N de Nick, posaríem la E d’elefant – confirmà el Josep Maria.
• Però ens falta l’últim personatge, el de l’última casella – digué el David.

• El nom, cada vegada s’assembla més a Eurodisney, però hi ha dues lletres que no ens lliguen. Per cert, Eurodisney, és una paraula de deu lletres – puntualitzà el David.
• Ja en tinc una altra de lletra – digué la Marta.
• Quina?
• L’última.
• L’última?.
• Sí; no dieu que hauria de ser una i grega?.
• És clar.
• Doncs, el personatge és la pròpia pitonissa.
• Però pitonissa, comença per P.
• Però Yerma comença per la lletra i grega.
• Punyetera! – cridaren els dos germans alhora.

Els brivalls ja tenien la paraula quasi bé complerta.

• Encara hi ha una lletra que no lliga amb el nom, la H de Hook, o la C de capità. Aquesta lletra hauria de ser una S – puntualitzà el David.

Per una finestra petita, que hi havia a la cambra de la pitonissa Yerma, va començar a entrar la mica de claror, que desprèn el sol quan està a punt de sortir.

• No podem esperar més – Va dir la Marta.

I sense que el Josep Maria pogués dir res, el David es va dirigir cap a la pitonissa, i va dir el nom màgic:

• És Eurodisney, el lloc és Eurodisney.
• Heu encertat, l’enigma és el vostre, felicitats.
• Així doncs, ens portarà amb els nostres pares? – va preguntar tímidament la Marta.
• Aquesta pregunta, vol dir que no confies en mi, una pitonissa, no falta mai a la seva paraula.

Els brivalls, s’agafaren les mans, i començaren a saltar, i a donar voltes a l’entorn de la taula, l’alegria era enorme. En aquells moments, el primer raig de sol, va entrar per la petita finestra, i va il.luminar la cambra de la pitonissa.

• Encara tinc un dubte, hi ha una lletra que no lliga amb les altres, per a formar el nom Eurodisney – va dir amb cara d’home pensatiu, el Josep Maria.
• Quina és? – es va estranyar la Yerma.
• La H, o la C del capità Hook.
• També podria ser la G, de garfi – va puntualitzar el David.
• Ja ho he pensat, però tampoc hi va bé; hauria de ser la S.
• Jo, havia pensat amb l’Smee – va dir la Marta – però, Smee comença per E.
• No, Smee, és un nom anglès, i comença precisament per S; – va puntualitzar el Josep Maria – aquesta és la sol.lució, fer servir la S de Smee, en ves de la H de Hook. Ara, les caselles quedarien amb el nom complert.

• Veieu com sou realment intel.ligents? – va dir la pitonissa, contenta, en sentir els raonaments dels brivalls – bé doncs, prepareu-vos, que marxarem, a veure els vostres pares.