"Solo explicaré una porción de mi vida, porque mi vida es muy larga. Hace setenta y nueve años que voy tirando de ella. Ya te imaginarás, pues, que, en tanto tiempo, me habrá sucedido de todo: bueno, menos bueno, malo y menos malo."

Així comença aquesta obra amb la que la Luchy Núñez va guanyar un accèssit al "Premio Lazarillo" l'any 2001, (l'altre accèssit també va ser per l'autora) i que inicialment portava el nom de "Llenaría tu cara de ternura". Va ser publicat l'any 2002 amb el nom actual i el va dedicar a la seva mare. Per altra banda, la C.C.E.I. (Comissió Catòlica Espanyola de l'Infància), ha donat el premi de literatura de l'any 2003, a aquesta novel·la pels alts valors morals que conté el seu text.

L'argument del llibre, extret de la contraportada del volum publicat, diu que en una residència per a la tercera edat, la més gran aspiració d'en Llorenç, és contemplar les seves espardenyes assegut en un banc del jardí. I els dies passen grisos, fins que Ella entra a la seva vida i tot s'omple de color. La minúscula i palpitant sorpresa que l'home troba en un contenidor de deixalles també ajuda a que la seva vida s'ompli de tendreça, i amb l'ajuda d'un jove que treballa com a repartidor en una pitzeria, i d'uns quants personatges més, quedarà demostrat que un cor, per vell que sigui, encara pot oferir i rebre amor.

Aquest llibre, va ser presentat oficialment al públic tarragoní en el saló d'actes de Cultura de la Generalitat de Catalunya el dia 12 de juny de 2002, a on s'aplegaren unes 150 persones, entre familiars, amics, lectors esporàdics o curiosos, i incondicionals de l'escriptora. Va resultar ser un acte molt emotiu.

Luchy Núñez a la presentació de la seva novel·la

Antoni Coll, director del Diari de Tarragona, va qualificar Luchy Núñez de "Indomable", i va afirmar que és una escriptora polifacètica que igual escriu en els diaris com publica novel·les. Ho fa d'una forma torrencial. Sempre sap el que vol dir i ho fa de forma bonica i directa.

Pilar Caldú, professora de l'institut Martí i Franquès de Tarragona, va ser l'encarregada de comentar el llibre, indicant que es tracta d'una història i d'un personatge, en Llorenç, irresistibles. També va dir que el llibre feia una crítica a la societat per no entendre a les persones grans, i arreconar-les i tancar-les. Va repassar uns quants fragments de l'obra, i va indicar que "es un libro de abuelos dirigido a los jóvenes y que debería ser leido por los adultos"

Josep Maria Marsal, en el seu escrit, comentava que ja quasi al final de l'acte, abans de que el poeta Joan López llegís alguns dels fragments de l'obra, Luchy Núñez, molt emocionada i feliç, es va dirigir als assistents per indicar "yo necesitaba ésto, estar con vosotros y poder presentar mi novela. Es un sueño hecho realidad que no pude hacer cuando gané los premios en París, Madrid o Las Palmas. Allí estaba sola".