Portada del llibre "Elongación de Rotura" de l'editorial Torremozas
 

Segons la revista "Cultura" de 3 de desembre de 1986, la "Elongación" màxima s'anomena amplitud. Amplitud poètica en aquest llibre de poemes en el qual l'autora ens dona amb la seva paraula exacta, enraonadora i humaníssima, la seva gran dimensió com a poetessa.

Aquest és el seu primer llibre de poemes. Luchy Núñez el divideix en tres apartats ben definits, el primer el va titular "Voz de arribo" i parla de Tarragona, el segon parla de Barcelona, i el tercer apartat correspon a l'estiu de 1986.

"Voz de arribo", evoca la ciutat natal de l'autora, i comença amb un petit poema que diu així:

"Con este beso delgado

(como una luz huida)

sobre otros besos

que rayaron la levedad de la piedra

apoyo cuanto de eterno tengo y me posee:

un roce de permanencia presentida."

El segon apartat, comença amb un poema tan sutil i delicat com aquest:

"Como explicar que habiéndome secado

no me cabe en el cuerpo todo el cuerpo.

Como explicar que bajo mi mirada blanca,

adentro, adentro

tengo la sangre que latía

y el cuerpo rebosante que crecía.

El corazón vuelvo a notarme en la garganta

como un redoble de tambores de Calanda."

El tercer apartat, la Luchy el comença d'aquesta manera:

"De noviembres tengo llena la mirada

y el alma y las entradas.

Como la mala yerba

trepó, sin aviso, a mi ventana.

Como la hiedra muerde alféizar y cornisa

para alcanzar visillos y cepillos, ..."

La revista "Cultura" de 9 de desembre, feia referència al llibre de poemes de Luchy Núñez, amb un article de Ramon Tibau que deia entre altres coses:

"No sé si Tarragona és tan bella i vital com el sol ni si la resta és un satèlit; però sí que estic segur que la distància i la llunyania dels llocs que ens coneixem, i que ens han parit, tendeix a desproporcionar i desdibuixar les sensacions i conduir els sentiments cap una arrauxada lubricitat."

"Luchy ha viscut fora de Tarragona i ha publicat el seu primer llibre de poemes Elongación de Rotura que és exemple de clara barreja d'un anyorament passat i un desllumbrament present per la ciutat nadiua."

 
Luchy Núñez amb la seva filla gran
 

"Acaba essent una història d'amor més intensa amb l'amant retrobat."

"Voz de arribo, primera part del llibre dedicat a Tarragona, no és solament un conjunt de poemes que expressen unes emocions, sinó també una inspiració que s'autoadreça a l'esperit, com una veu per si. Un acte d'autosinceritat, de vegades cruel."