Així comença la Luchy aquesta divertida obra que tracta del món de la burocràcia i dels funcionaris de l'Administració Pública. És la seva cinquena obra publicada.

Luchy Núñez aprofita tot un seguit d'anècdotes per deixar anar un seguit d'afirmacions que podrien constituir el manual de les normes que han de manar la vida d'un cap de qualsevol lloc o departament.

L'ànima d'aquesta obra de la Luchy Núñez, possiblement es basa en el fet de que un cap mai no es retracta. Abans de començar la novel·la, cita molt encertadament, una frase d'Honoré de Balzac, que diu així:

"Solo hay una máquina gigantesca mandada por pigmeos: la burocracia."

Napi li va dedicar aquesta caricatura a Luchy Núñez

El Nou Diari de 7 de maig de 1996, entre altres coses, diu que l'argument ve a demostrar la relació que l'autora del llibre manté amb els seus immediats superiors, una relació viva i dinàmica que es concreta en diferents apartats, en una successió d'aventures de tota mena que demostren que un no es pot prendre res seriosament, i molt menys els caps i les rutines burocràtiques que dominen la societat contemporània que ens ha tocat viure.

El dia 23 d'abril de 1996 l'escriptora va anar a signar el llibre en diverses llibreries de Barcelona, i explicava el bon nivell de vendes que havia assolit la seva novel·la, en el fet que "la societat busca evadir-se de la transcendència i oblidar una mica els temps en els que vivim", segons paraules de la pròpia escriptora. També va comentar que la seva propera novel·la seria una obra seriosa, perquè segons ella, és a on es desenvolupa millor.

Luchy Núñez, entre Almudena Grandes i Ramon Alcovena al Corte Inglès.

La revista Medi Campus número 33 de juliol de 1996, parla del llibre amb l'encapçalament "Buscar-se la vida a l'Administració". Un article de Patricia Morén, diu que l'autora en aquest llibre, denúncia com una lacra social el veritable prototip del funcionari: un individu acomodat en un lloc de treball per a tota la vida. També denúncia els funcionaris en cap, xupòpters incombustibles, que aprofiten les anomenades "bufandes" per imposar càstigs als seus subordinats. L'autora es fa ressò de les baralles i les misèries dels funcionaris, en un estil fresc, molt directe i adobat amb grans dosis d'humor, cosa que contrasta amb les seves obres anteriors, i malgrat ser una novel·la molt divertida, pot sorprendre al lector per la seva qualitat literària.

Com a conclusió, podríem dir que encara que segons la pròpia Luchy, l'humor no és el seu gènere, "Jefes, jefecillos y otros animalillos", és una novel·la intel·ligent i molt divertida, i amb una gran qualitat literària.