|
Els
dies 8, 9, 10, 11 i 12 de març de 2004 es vàren
celebrar a l'Aula Magna de la facultat de Ciències Jurídiques
a Tarragona, la XI trobada d'escriptors, en la que va participar
activament Luchy Núñez.
En
aquestes jornades s'ha de destacar la presència de personalitats
com el catedràtic Romà Gubern, Antonio Rabinad, Camilo
José Cela Conde, Paloma Díaz Mas, Fernando Savater
i altres destacats personatjes rel·lacionats amb el mon literari.
L'escriptora
va omplir la sala de la facultat en la que oferia la conferència
"Crónica y Ficción" que havia de compartir
amb Gustavo Hernández Becerra, però que per motius
d'organització finalment va fer ella sola. La presentació
a la conferència la va portar a terme l'escriptora Lluïsa
González López.
L`autora
no sols va omplir la sala de públic sinó que també
va aconseguir que els assistents s'omplissin de la seva humanitat
i dels seus sentiments a l'hora de portar-los al paper.
Luchy
explica les seves vivències periodístiques i literàries
i comenta que escriure és una vida posada en filera, una
necessitat d'explicar moltes coses.
Luchy
va fer ressò de que els límits entre la literatura
i el periodisme son cada vegada més borrosos. La crònica
és una feina básicament de periodistes, mentre que
la ficció és el recurs que utilitzen els escriptors.
Per ella, la millor forma d'explicar la avantatja que representa
unir la crònica i la ficció (periodisme i literatura),
és llegir la novel·la "Crónica de una
muerte anunciada" de García Márquez.
Luchy
Núñez va apuntar que en el gènere d'opinió
ha de importar més el fons que la forma: "El periodismo
y la literatura no son polos opuestos. En el primer caso la información
debe explicar lo que se ve, sin interpretaciones. En la literatura,
es decir, la ficción, el escritor o periodista puede explicar
lo que quiera y escribir a su entero gusto".
La
seva teoria a l'escriure és la de utilitzar les 3C ,
clar, concís i correcte. És per això mateix
que quant escriu en les columnes d'opinió dels mitjans informatius,
tracta de ser ella mateixa.
|